Codis QR!!

Què és un codi QR?

Un codi QR (Quick Response) és un codi de punts en dues dimensions semblant als tradicionals codis de barres però capaç d'emmagatzemar molta més informació ja que conté informació tant en sentit horitzontal com vertical. És un sistema innovador que permet guardar gran quantita de dades en una imatge molt simple.

El telèfon mòbil descodifica el Codi QR i, en un instant, mostra la informació per pantalla. Per a poder fer això amb el vostre mòbil cal haver descarregat i instal·lat una d'aquestes aplicacions, que són gratuites:

• Kaywa Reader.
• QuickMark Barcode Reader.
• I-nigma.
• BeeTag.

Amb alguna d'aquestes aplicacions instal·lada, fent una fotografia al codi QR amb el telèfon mòbil és possible visualitzar les dades i poder-les guardar.

Aplicacions

Inicialment el codi QR es va fer servir per registrar reposicions en l’àrea de fabricació de vehícles. Avui s’utilitzen per l’administració d’inventaris en una gran varietat d’indústries. Recentment, la inclusió de sowftware que llegeix codis QR en els telèfons mòbils japonesos ha permès nous usos orientats al consumidor, que hno ha d’introduir dades manualment als telèfons.

Les direccions i les URL cada vegada són més comuns en les revistes i anuncis. També es poden veure codis QR en les targetes de presentació, de manera que simplifiquen la feina d’introduir detalls individuals d’un nou client a l’agenda d’un telèfon mòbil. Els codis QR també es poden llegir des de PC, smartphone o tablet mitjançant dispositius de captura de imatge, com pot ser un escàner o càmera de fotos, programes que llegeixen dades QR i una connexió a Internet per les direccions web.

L'ús en els sistemes operatius mòbils

Els codis QR es poden utilitzar en el mòbil de Google Android com a sistema operatiu a través de la seva pròpia aplicació Google Goggles o d'escàners de codi de barres, com ZXing. El navegador és compatible amb la redirecció d'URI, que permet als codis QR enviar les sol · licituds existents en el dispositiu. El sistema operatiu Symbian de Nokia disposa d'un escàner de codi de barres que pot llegir codis QR. Mbarcode és un lector de codi QR per al sistema operatiu Maemo. En el iOS d'Apple, el lector de codis QR no està inclòs però existeixen més de 50 aplicacions de pagament i gratuïts disponibles amb capacitats d'escaneig que vinculen a la URI. Amb els dispositius BlackBerry, l'aplicació App World, de forma nativa, pot escanejar codis QR i carregar tots els URL d'Internet reconegut al navegador web del dispositiu. Windows Phone 7/5 és capaç d'escanejar codis QR a través de l'aplicació de cerca de Bing.

URL

URL ajuda les taxes de màrqueting, fins i tot en l'era pre-smartphone. En aquells anys va enfrontar hi havia diverses limitacions: l'espectador de l'anuncia havia d'escriure l'adreça URL i, sovint, no disposava d'un navegador web davant d'ells en el moment en que veuen l'anunci . Les probabilitats eren altes de que s'oblidessin de visitar el lloc més tard ja que no es molestaven en escriure una adreça URL o oblidaven el que havien d'escriure. URL disminueix d'aquests riscos tot i que no els elimina. Algunes d'aquestes desavantatges a les taxes de conversió d'URL s'estan esvaint ara que els smartphones estan posant accés al web i reconeixement de veu a l'abast constant. Així, un espectador d'un anunci només ha d'agafar el seu telèfon i visitar la URL en el moment de contacte amb l'anunci, enlloc d'enrecordar-se'n d'escriure-ho en un ordinador més tard.

QR en l’art pop

A més a més de les finalitats comercials, molts artistes pop comencen a utilitzar el QR com material de treball. D’altres ja fa temps que ho utilitzen i en són tots uns experts pioners en l’art del QR. S’usa com eina artística en alguns casos o com un llenguatge artístic propi entre ells. En el cas de l’art urbà destaca Space Invader (França) i l’artista de Madrid QR Street Art (Espanya). Des de 2008 han desenvolupat un llenguatge personal en murs de diferents ciutats del món amb els QR com art pixelat. El missatge, quan es decodifica, et fa apareixer l’enigmàtic missatge de “No entenc res”.

QR i els escacs

Les publicacions sobre els escacs, revistes o llibres contenen diagrames de partides però, si es volen reproduir íntegrament, s’ha de recórrer a un tauler, un ordinador o una PDA. Els QR tenen pru capacitat per registrar tots els movimets d’una partida. Al setembre de 2010 es va publicar una aplicació gratuïta amb la que es pot “fotografiar” codis QR, decodificar-los i mostrar la partida en un tauler gràfic del propi telèfon.

Com es llegeix

Per llegir un codi QR cal un telèfon mòbil equipat amb càmera, al qual haurem instal·lat una aplicació que permeti desxifrar-lo.

Aquí us deixo un codi QR que us obrira un vídeo on podreu veure com crear codis QR! 

Stop Motion!!

L'altre dia vam descobrir una nova tècnica de fer vídeos.  L'Stop Motion és una tècnica d'animació que consisteix a capturar moltes fotografies seguides d'un objecte movent-lo entre una fotografia i un altra per tenir sensació de moviment. Generalment es denominen animacions d'stop motion a totes aquelles que no són realitzades ni amb dibuixos, ni tampoc creades completament dins l'ordinador; sinó que han sigut creades prenent imatges de la realitat. Així doncs, l' stop motion es fa servir per a produir moviments animats de qualsevol objecte, tan sigui rígid com moldejable: joguines, blocs de construcció, ninots articulats o personatges creats amb plastilina... 

També es desenvolupen animacions en stop motion força interessants amb altres materials, com ara la sorra, els retalls de paper o els guixos sobre terra i parets.

Podríem definir aquesta manera d'animar com l'animació en estat pur, degut a que es construeix el moviment fotograma a fotograma; manipulant l'objecte o el ninot amb les pròpies mans; de manera progressiva, cap endavant, sense cap mena de possibilitat de retrocés.

El nostre Stop Motion el vam realitzar per un treball d'aquesta assignatura. El tema havia de ser la POR i com creiem que és molt important en aquestes edats vam decidir fer un vídeo sobre la por que té una nena a l'hora d'anar a dormir. 

El vam realitzar amb diferents materials de desfeta així com plastilina, teles, goma eva, coto fluix, cartró entre d'altres... 

Aquí us deixo el vídeo perquè veieu que és molt divertit i fàcil fer un Stop Motion! 

Ús i abús de les TIC en joves escolaritzats!

Aquí trobem un estudi realitzar sobre l'ús i abús de les TIC 

Se elaboró un primer cuestionario piloto en que constaban preguntas referidas a datos sociodemográficos: edad, sexo, convivencia familiar, datos académicos, actividades extraescolares, uso del tiempo libre, etc.; datos cualitativos y cuantitativos referidos al uso de las Tecnologías de la Información y de la Comunicación (TIC): autopercepción del uso de las TIC y Valoración de diversos aspectos de autopercepción personal. Todas estas cuestiones se elaboraron a partir de un estudio previo realizado sobre los historiales de jóvenes con problemas de adicción a sustancias que habían sido tratados en Proyecto Hombre Burgos. Dicho cuestionario se aplicó a una pequeña muestra de sujetos de características similares a la población estudiada. Esta muestra no se incluye en la muestra defi nitiva, se elaboró un segundo cuestionario piloto que se aplicó a varios grupos de clase de diferentes niveles educativos, y a partir de las correcciones oportunas se elaboró el cuestionario definitivo.

Resultados

Como ya hemos comentado, el estudio es muy amplio y abarca a todos los grupos de edad escolar y modalidades, sin embargo nosotros sólo vamos a hacer mención a los aspectos de autopercepción y valoración de diferentes aspectos principalmente centrados en la muestra de Garantía Social.

Con el fin de analizar el signifi cado que presentan las diferentes tecnologías para los sujetos de la muestra estudiada, se les pidió que calificaran algunos aparatos en función de lo que significan para ellos. Los datos obtenidos permiten aproximarnos a un cierto nivel de dependencia y abuso, de todos los alumnos en general, (sentirse muy mal sin ello) en el caso de no poseerlo.

Los resultados señalan que el 42% de los jóvenes afirman sentirse muy mal sin teléfono móvil, el 34% sin conexión a Internet, un 30,6% sin ordenador, el 25,5% sin posibilidad de utilizar MP3 o similares, un 21,4 % sin televisión, el 15,1% sin videoconsola y un 1,7% sin otros aparatos. Destacamos que excepto en la videoconsola, y el radiocasete y/o cadena musical, el resto de las tecnologías presentan puntajes cercanos o superiores al 25 % de la muestra estudiada. En todos los casos también se alcanzaron altos porcentajes en cuanto a la valoración de resultar aparatos o recursos interesantes y divertidos, destacando la televisión y el ordenador con puntajes del 56,8% y 49,5% respectivamente, y porcentajes superiores al 25%, la conexión a Internet (41,2%), videoconsola (32,3%), el teléfono móvil (27,6%), MP3 o similares (38,3%) y el radiocasete, cadena musical (30,5%). Valoraciones como, aburrido, inútil o molesto, presentan menores porcentajes en todos los aparatos en general. Y la videoconsola, el MP3 o similares, el teléfono fi jo y la cadena musical o radiocasete, son las más señaladas como aparatos superfl uo, y/o indiferente.

Con respecto al nivel educativo y edad de los jóvenes que afi rman sentirse muy mal sin la posibilidad de utilizar los aparatos mencionados, cabe destacar que son los alumnos de Garantía Social (16-19 años) los que presentan las mayores puntuaciones en cuanto a su nivel de frustración –ya que se sentirían muy mal sin tenerlos o poder utilizarlos– en casi todos los aparatos, excepto en el teléfono fi jo (16,7%) y la videoconsola (11,1%). Destacan los altos porcentajes observados en estos alumnos al expresar que se sentirían muy mal sin el móvil (66,7%), ordenador y televisión (47,4%), y MP3 o similares, cadena musical (42,1%) y conexión a Internet (44,4%). Sin entrar a profundizar en las causas, parece que existe cierta relación entre “la necesidad” que sienten hacia estas tecnologías y la situación de desventaja académica de éstos.

El análisis de la percepción de sentirse mal sin poder utilizar los diferentes aparatos relacionada con el sexo de los alumnos, arrojan las mayores diferencias en la utilización de la videoconsola (5,7% de mujeres frente al 23,8% de  varones) en el sentido contrario, la percepción de sentirse mal o muy mal si carecen de ordenador y conexión a Internet es bastante similar en ambos sexos.

Conclusiones del estudio

Los resultados de dicha investigación demuestran la gran cantidad de tiempo que los jóvenes encuestados dedican a cada uno de los aparatos electrónicos, en total 36,33 horas a la semana. Es evidente que las nuevas tecnologías se usan de una forma continuada, incrementándose su uso día a día.

En cuanto a los diferentes soportes tecnológicos (teléfonos móviles, Internet, juegos, etc.), podemos destacar que el uso de todas estas herramientas es mayoritario, e incluso puede considerase como masivo entre algunos colectivos. A este respecto, un dato relevante que se desprende de la investigación es que la mayoría de los encuestados (el 85,8%) manifiesta tener dos, tres o más televisores en casa. También es muy significativo que tan sólo un 0,05% no posea ninguna televisión. Entre los alumnos de Ciclos Formativos de Grado Medio y Ciclos Formativos de Garantía Social, el uso de todas estas herramientas llega al 96%. A este hecho se suma que la media de visualización de televisión es de 15 horas y 45 minutos a la semana por persona, lo cual nos lleva a pensar que la influencia de la televisión en el hogar es considerable.

En cuanto al uso de la informática, destacar que la mayor parte de los jóvenes encuestados (el 87,5%) tienen uno o dos ordenadores en su casa. Debemos añadir aquí que, ante la pregunta de “cómo se sentirían sin ordenador”, un 30,7% manifiesta que se encontraría mal. Este dato conduce a interpretar que en estos casos no hay una relación normalizada con las nuevas tecnologías y en este sentido la informática en general juega un papel “excesivamente importante” en sus vida. En esta línea, señalar que son los varones los que más lo utilizan, uno de cada tres (34,4% frente a 26,5% en chicas), y que un 3,8% navega más de 10 horas por Internet a la semana. El 75,5% de los encuestados disponen de conexión a Internet y los alumnos que menos disponen de conexión a Internet en sus casas son los que cursan Garantía Social (42,1%).

Por lo que respecta al uso de los teléfonos móviles, debemos destacar que si sumamos todas las llamadas: 11,37 llamadas al móvil a la semana, más 25,63 llamadas perdidas, más 9,78 mensajes al móvil, y más 9,53 llamadas al fi jo, nos da una media de 56,31 llamadas a la semana, o lo que es lo mismo 8 al día. No deja de ser singular que de los datos obtenidos al analizar la opción “me sentiría muy mal sin ello”, el 42% de los alumnos manifi esta que es el teléfono móvil el aparato del que más les costaría desprenderse, utilizándose no sólo como medio de comunicación sino también para escuchar música, hacer fotos, etc.

A la vista de los resultados de esta investigación, es evidente que la utilización de nuevas tecnologías es una constante y casi una “necesidad” en nuestra vida cotidiana, de ahí que los centros educativos no deban permanecer al margen de ello. Nuestra propuesta es que dentro de la fi losofía de la escuela inclusiva y centrándonos de modo especial en alumnos de Garantía Social (o alumnos de los Programas de califi cación profesional inicial) rentabilicemos las posibilidades de los materiales tecnológicos para integrarlos en la práctica educativa de un modo coherente; entendiendo que los alumnos dominan su manejo, busquemos alternativas que favorezcan 1º) un uso racional y crítico de estos recursos y 2º) una utilización contextualizada en el aula con fines educativos, es decir, usemos estas estrategias al servicio del proceso de enseñanza-aprendizaje.

En definitiva, entendemos que una adecuada utilización de las TIC en el ámbito educativo, y aprovechando la proyección social que tiene, puede contribuir al desarrollo de una escuela inclusiva integradora. A este respecto, entre el alumnado de Garantía Social (objeto de esta investigación), el uso y a veces abuso demostrado de estos medios puede canalizarse para favorecer la inclusión en nuestros centros educativos, y por qué no en la sociedad.

Raquel de la Fuente Anuncibay es Decana de la Facultad de Humanidades y Educación de la Universidad de Burgos (UBU). Profesora Titular de Didáctica y Organización Escolar de la Universidad de Burgos. Doctora en Pedagogía. Licenciada en Psicología. Es orientadora en Excedencia. Co-Directora del Master de salud Mental Social de la Universidad de Burgos. Sus líneas de investigación son discapacidad, orientación y empleo.

Tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement

Gràcies a la xerrada de Francesc Busquets creador del programa Jclic, hem descobert que són les TAC. Les TAC ( Tecnologies del aprenentatge i del coneixement) tracten d’orientar a les TIC cap a uns usos més formatius, cap a l’estudiant i cap al professor. L’objectiu d’aquestes és que els alumnes puguin aprendre més i millor. Les TAC es basen principalment en la metodologia, en conèixer i explorar els possibles mètodes didàctics que les TIC tenen per l’aprenentatge i l’ensenyament.  

L’escola és un espai on tots som aprenents, especialment els mestres i els alumnes. Per aquest motiu es vol utilitzar la tecnologia per ajudar als alumnes a millorar les seves competències en els aprenentatges. Hem de ser conscients que cal que l’escola ensenyi als seus alumnes a fer un bon ús de les tecnologies per aprendre.

Per un altre banda vam conèixer i aprendre a utilitzar el programa Jclic. És un programa que serveix per realitzar, crear aplicacions didàctiques i avaluar activitats multimèdia. En aquestes activitats es treballen aspectes procedimentals i diverses àrees del currículum d’infantil.

Aquest programa vol que la gent faci jocs i es pugui divertir, així com intercanviar materials educatius amb altres escoles i educadors de diferents països i cultures.   

Per finalitzar, dir que les  TAC  possibiliten  noves  metodologies  de  treball  basades  en  el  constructivisme, faciliten que l'alumnat tingui  un rol més protagonista en el seu procés d'aprenentatge i que el rol del mestre sigui més d'orientador i guia. Aquest procés ha de permetre també replantejar les nostres metodologies per  tal que els alumnes puguin aprendre de  manera  autònoma amb un aprenentatge cooperatiu i compartit.

Aquí us deixo un vídeo de com utilitzar el Jclic autor !

L'impacte de les TIC en les famílies

L'impacte produït per les noves tecnologies de la informació i la comunicació, a donat lloc a una transformació social i ha potenciat i mantingut la concepció pròpia de la modernitat, basada en una identitat totalment individual, independent i autònoma.

Les TIC ens fan ser més autònoms, necessitar menys de l'altre i centrar-nos només en nosaltres i el nostre benefici. Això produeix un canvi en l'estructura social i ens porta a una societat individualista. En èpoques passades era fàcil reconèixer les dependències i llaços de la persona pel que fa a aquells grups que sustentaven les funcions de protecció i sosteniment (com la família o comunitats rurals, o posteriorment un altre tipus d'institucions més centralitzades com la nació i l'estat), però les noves configuracions socials la mostren cada vegada més allunyada d'aquestes.

Quan relacionem les TIC amb la paraula família, es disparen les alarmes ja que són una font degradant de la vida familiar, afavoreixen l'aïllament i la falta de comunicació de les persones que formen la unitat familiar.

Hi ha molts pares que pateixen una falta d'informació sobre les noves tecnologies, internet, mòbil, videoconsoles, tabletes, i es senten impotents i incapaces de controlar qualsevol situació de descontrol.

Les TIC poden proporcionar beneficis en les famílies si s'utilitzen d'una manera correcta, la xarxa és la major biblioteca del món això beneficia el coneixement i l'aprenentatge dels més petits i els ajuda a fer els deures.

És important situar l'ordinador en una zona comú on tots puguin accedir, d'aquesta manera els més petits aprendran ha accedir a les pàgines adequades i necessàries per a l'ampliació dels seus coneixements, i els pares podran tenir un control sobre ells. Els ordinadors possibiliten l'oci familiar, el poder jugar, buscar informació per a unes vacances, etc.

D'altra banda les videoconsoles han ocupat el lloc dels tradicionals jocs de taula i no es gaudeix de l'oci compartit, per això és important saber triar uns jocs adequats i en els quals es puguin establir vincles entre grans i petits.

És important que els pares transmetin la importància del tracte personal, així com promoure les habilitats socials per no promoure la individualitat.

En definitiva, els avantatges de les TIC en l'àmbit familiar són bastant positius, sempre donant-los un bon ús i evitant que siguin l'única forma d'oci.

Reflexió sobre l'article David Buckingham (2000) Infancias cambiantes, medios cambiantes: nuevos desafíos para la educación mediática.  Iván Rodríguez  Pascual (2006) Infancia y nuevas tecnologías. 

Aquí us deixo l’adreça de l'institut d'estadística de Catalunya perquè veieu l'increment de les TIC en les llars!

http://www.idescat.cat/pub/?id=ticll11&n=2.1.1 

Les TIC avanç o retrocés?

L'aparició de les Tecnologies de la informació i comunicació (TIC) ha donat lloc a un gran canvi en la nostra societat, ja que cada vegada tenen més importància i nosaltres depenem cada dia més d'elles. Avui dia vivim en la societat de la informació, això també influeix en l'educació ja que avança a una millora de l'ensenyament o en alguns casos pot ser que retrocedeixi.

L'escola al ser un agent educatiu, ha d'estar al tant d'aquestes tecnologies així com aplicar-les en el seu dia a dia per formar i preparar als seus alumnes per al futur d'una societat canviant, però sempre d'una manera adequada.

Les institucions educatives han d'estar obertes i ser flexibles als avanços que es van produint en la nostra societat, per poder adaptar-se a les necessitats i característiques dels alumnes.

Com ja sabem en el currículum d'infantil l'ús de la informació i la competència digital estan incorporats en les competències bàsiques. Aquesta competència inclou diferents habilitats, el tenir accés a la informació, la retransmissió d'aquesta utilitzant les TIC com un element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se, sempre que es faci un ús adequat i responsable.

Els alumnes d'avui dia, estan impregnats de les noves tecnologies i això provoca uns certs canvis en la manera d'aprendre i d'assimilar la informació. Cada dia s'introdueixen més canvis a les aules que ajuden al fet que les TIC siguin un element quotidià i educatiu.

Per aquest motiu penso que és important que els docents estiguin informats del funcionament de les TIC així de com fer un ús correcte que beneficiï el rendiment i l'aprenentatge escolar dels alumnes, primordialment en l'etapa d'infantil, ja que això comporta un canvi metodològic en la pràctica diària.

Per últim crec que el més important és que es faci un bon ús de les TIC a les escoles i s'adapti la metodologia del centre, així com els coneixements dels mestres mitjançant una formació que ajudi al fet que aquestes tecnologies siguin favorables en el desenvolupament del coneixement i de l'aprenentatge dels alumnes.

Aquí us deixo l’adreça d’una pàgina web de recursos TIC per educació infantil que m’ha semblat molt interessant! 

http://www.xtec.cat/~mmontene/web/Inform%E0tica%20Infantil.htm

Benvinguts al meu blog!

Benvinguts al meu blog, aquest serà el meu petit diari on compartiré amb tots vosaltres les meves reflexions sobre l’assignatura d’alfabetització digital...